(Reflesaun ida ba Sistema Edukativu Timor-Leste nian la ho diskriminativu ba estudante sira ho defisiénsia)
Hosi: Memensio Sequeira Freitas*)
Introdusaun
Iha Lei Baze Edukasaun Timor-Leste nian, iha ninia artigu 29 ko’alia klaramente kona-ba Edukasaun Espesiál. Iha artigu refere, iha númeru 1 deskreve katak os indivíduos com necessidades educativas especiais, de carácter mais ou menos prolongado, decorrentes da interacção entre factores ambientais e limitações próprias acentuadas, nos domínios da audição, da visão, motor, cognitivo, da fala, da linguagem e da comunicação, emocional e da saúde física, têm direito a respostas educativas adequadas.
Ida-ne’e signifika katak estudante sira-ne’ebé ho karáter espesiál hanesan ema ho defisiénsia tilun, ema ho defisiénsia matan, ema ho defisiénsia motóriku ka kognitivu, sira-ne’ebé susar halo komunikasaun ho ema seluk, sira-ne’ebé iha problema ho saúde fízika no mental (ema ho defisíensia mental), iha direitu atu hetan ka asesu ba edukasaun ida adekuada ho atendimentu espesiál hosi sistema edukativu ne’e rasik. Nu’udar meta hosi edukasaun espesiál ida-ne’e mak atu estudante sira ho karáter espesiál ne’e la sente diskriminadu no marjinalizadu hosi eskola—hosi sistema edukativu ne’e rasik.
Realidade hatudu katak la’ós alunu hotu-hotu iha eskola ho kondisaun fízika no mentál ne’ebé normál. Iha eskola barak iha Timor-Leste sempre eziste estudante sira ho karáter espesiál hanesan mensiona ona iha leten. Saida mak akontese ba sira? Sira ladún hetan atensaun no atendimentu ida adekuada tanba sira-nia númeru minoria. Iha sorin seluk, profesór sira-ne’ebé hanorin iha eskola sira la hetan formasaun espesífiku no adekuada kona-ba oinsá bele enfrenta no atende estudante sira ho kondisaun hanesan ne’e. Situasaun sira hanesan ne’e konserteza prejudika sira tanba sira sente katak eskola tau hela sira iha kotuk no iha lidun seluk, eskola obriga sira atu sira tenke adapta aan tuir fali ninia maluk sira ho kondisaun normal. No ne’e, serteza ke difisil ba sira atu bele halo.
Iha tempu okupasaun Indonézia nian, estabelese eskola espesiál ida iha Taibesi ho naran Sekolah Luar Biasa ba estudante sira-ne’ebé iha problema ho sira-nia kondisaun saúde fíziku no mentál. Ohin, hafoin ita ukun aan tinan 20 resin no liu tiha tinan 16 Lei Baze Edukasaun tama iha vigór, ita la konsege estabelese eskola espesiál ida. Buat ne’ebé ita konsege aposta mak edukasaun inkluziva ida lahó formasaun adekuada ba manorin sira atu bele atende estudante sira ho defisiénsia iha prosesu ensinu aprendizajen nian. Ita kumprende katak tanba limitasaun rekursu, tantu finanseiru komu rekursu umanu, maibé tinan 16 hosi estabelesimentu Lei Baze Edukasaun ida-ne’e mós la’ós tempu badak hodi ita la kria ona kondisaun ruma ba iha edukasaun espesiál.
Edukasaun Espesiál ho ninia Importánsia
Anónimu (2021) iha artigu ida intituladu Educação especial aos Alunos Especial deskreve katak a Educação Especial é o ramo da educação voltado para o atendimento e educação de pessoas com alguma deficiência. Preferencialmente em instituições de ensino regulares ou ambientes especializados como por exemplo, escolas para surdos, escolas para cegos ou escolas que atendem a pessoas com deficiência intellectual. Revelasaun hosi autór deskoñesidu ne’e klaru, katak edukasaun espesiál ne’e edukasaun ida atu atende no fornese edukasaun ida ba ema sira ne’ebé apaña ka iha defisiénsia ruma iha sira ninia isin-lolon.
Liu ida ne’e, Silva (2019, p. 3) iha ninia traballu akadémiku ida aborda katak a educação especial é um direito de todo indivíduo frequentar a escola regular de ensino, é fundamental compreender se as instituições e professores devem estar preparados para receber o aluno especial. Embora, observamos que muitas instituições de ensino públicas e privadas não estruturas, salas de aulas superlotadas e professores sem saber ao certo o que deve fazer, para que o aluno aprenda. Abordajen ida ne’e ezije no dezafia eskola ho manorin sira tenke preparadu atu bele simu alunu espesiál sira. La nega mós katak iha instituisaun ensinu públika no privada barak la estruturadu, sala-de-aula sira-ne’ebé akumula alunu barak tebe-tebes no manorin sira la hatene sa’ida loos mak sira tenke halo hodi estudante ema ho defisiésia ne’e bele aprende ho di’ak.
Realidade hatudu katak eskola sira iha Timor-Leste hetan estudante barak ema ho defisiénsia ne’ebé integra hamutuk ho estudante lahó defisiénsia sira, enkuantu profesór sira laiha koñesimentu adekuadu oinsá enfrenta estudante espesiál hirak ne’e. Nune’e, liuhosi estabelesimentu edukasaun espesial, manorin sira sei intende ho di’ak kona-ba métodu korretu sira kuandu hasoru estudante espesiál sira. No ho nune’e duni, estudante estdaunye ema ho defisiénsia sira sei la sente diskriminadu iha edukasaun ne’ebé sira pretende atu frekuenta.
Maibé, importánsia hosi edukasaun espesiál ne’e mak saida de’it? Sabrina (2021) aprezenta importánsia balun hosi edukasaun espesiál. Ba nia, iha aspetu rua mak importante liuhosi edukasaun espesiál. Dahuluk, mak eziste relevánsia universál hosi formasaun umana no direitu umanu. Nune’e, bainhira instituisaun ensinu ida buka promove efetivamente edukasaun ida espesiál, mak sei fó oportunidade di’ak ba dezenvolve abilidade no kompeténsia ema nian.
Tuir mai, aspetu ida espesífiku liu ne’ebé aprezenta benefísiu seluk proporsionadu hosi edukasaun espesiál. Benefisiu hirak ne’e mak hanesan:
- Alunu sira ho defisiénsia dispostu liután atu kria amizade, bele frekuenta kursu ida elevadu liu, bele hetan empregu tuir sira-nia kondisaun no moris ho forma independente;
- Alunu espesiál sira sei iha aperfeisoamentu notável liuhosi abilidade ba literásia no numerásia no sei hamenus problema komportamentu sira;
- Alunu ho defisiénsia sira sei la hetan opiniaun prekonseituoza (bullying) no fasil liu atu enfrenta diferensa sira;
- Iha potensialidade ne’ebé boot ba dezenvolvimentu sósiu-emosionál liuhosi meiu konvivénsia inkluziva.
Iha kontestu ida-ne’e, importante tebes atu edukasaun espesial iha sala de aula sira ho rekursu multifunsaun, mobiliáriu no material didátika no pedagojia ida adekuada ne’ebé oferta hosi eskola ba atendimentu estudante espesiál sira nian.
Papél Formasaun Profesór iha Edukasaun Espesiál
Importánsia hosi edukasaun espesiál ne’ebé Sabrina aprezenta iha leten sei labele atinje ho di’ak, bainhira profesór sira rasik la hetan formasaun inteletuál no profisionál ida adekuadu no espesífika ba edukasaun espesiál nian. Coll; Marchesi; Palacios (2004) sita hosi Silva (2019, 7) fó hanoin katak formasaun profesór no ninia kompeténsia sira fundamentál tebes ba iha atendimentu ba nesesidade espesiál alunu sira nian. Autór sira aprezenta katak a formação dos professores e seu desenvolvimento profissional são condições necessárias para que se produzam práticas integradoras positivas nas escolas. É muito difícil avançar no sentido das escolas inclusivas se os professores em seu conjunto, e não apenas os professores especialistas em educação especial, não adquirirem uma competência suficiente para ensinar a todos os alunos. (COLL; MARCHESI; PALACIOS, 2004:44).
Nune’e mós Rosimar et. al (2016) afirma katak formasaun profesór tenke hatuur iha baze peskiza sientífika ne’ebé bele ajuda nia iha prátika pedagójika iha sala-de-aula, ke favorese ensinu no aprendizajen hosi edukandu (alunu) sira ein jerál ka independentemente tuir sira-nia kondisaun.
Autor ne’e salienta katak a formação de professores para a Educação Inclusiva precisa estar subsidiada em análises do conhecimento científico acumulado a respeito das competências e habilidades necessárias para atuar nessa nova perspetiva, ou seja, sua formação deve basear-se na reflexão e na criatividade. O professor precisa ser capaz de selecionar conteúdos, organizar estratégias e metodologias diferenciadas, de modo a favorecer a aprendizagem de todos os alunos, independentemente de sua diferente condição social, intelectual, sensorial, comportamental, física ou qualquer outra. (ROSIMAR etal.2016, p. 8).
Nune’e, atu implementa edukasaun espesiál tuir artigu 29 Lei Baze Edukasaun Timor-Leste nian, formasaun profesór kaer papel importante tebtebes atu profesór sira bele selesiona konteúdu sira ho didi’ak, organiza estratejia no metodolojia ida dinámika, fornese aprendizajen ida-ne’ebé favorese alunu sira hotu no iha kriatividade aas ba fornesimentu no atendimentu ba alunu sira sein iha diskriminasaun ba estudante ida-idak nia kondisaun sósiu-inteletuál, sensorial, komportamentu, fízika, mentál no selu-seluk tan.
Iha kontestu Timor-Leste, asuntu formasaun profesór nian administra no responsabiliza hosi instituisaun rua ne’ebé diferensa. Universidade sira mak administra no responsabiliza ba formasaun inisiál profesór sira-nian, enkuantu formasaun kontínua ka permanente (Paulo Freire) atua hosi Instituto Nacional de Formação de Docentes e Profissionais da Educação (INFORDEPE).
INFORDEPE nia responsabilidade ba iha kestaun formasaun kontínua ne’e rasik bazea ba Dekretu-Lei ida-ne’ebé vinkula sobre tarefa ida ne’e. Artigu 25 hosi Dekretu-Lei n.o 4/2011 de 26 Janeiru deskreve katak kompete ba Gabinete Formasaun Profisionál no Kontínua atu asegura definisaun no implementasaun programa sira formasaun kontínua ba profesór sira nian iha termu ba Lei Baze Edukasaun.
Nune’e, INFORDEPE iha responsabilidade atu buka maneira hotu-hotu atu oferese mós formasaun ida kona-ba edukasaun espesiál ka edukasaun inkluziva ba iha manorin sira, tanba realidade katak kuaze profesór hotu-hotu iha Timor-Leste la iha duni abilidade no kompeténsia tantu inteletuál komu profisionál ba atende estudante sira ho defisiente iha eskola sira.
Iha ne’e, ezijente tebes atu universidade no fakuldade sira aposta mós dixiplina sira relasiona ho atendimentu no métodu ensinu espesífiku ba iha edukasaun espesiál, hodi nune’e fasilita profesór sira nia koñesimentu ba iha área ida ne’e. Se profesór sira hetan difikuldade bainhira enfrenta estudante espesiál sira iha eskola karik, ida ne’e la’ós sira nia kulpa mas de faktu tanba sira la hetan duni formasaun ida adekuada ba área ida ne’e. Nune’e mós INFORDEPE presiza haree ona atu enkaixa mós formasaun kontínua iha aspetu edukasaun espesiál nian. Esforsu sira ne’e hotu mak sei asegura no garante susesu hosi edukasaun inkluziva ne’ebé daudaun ne’e ita nia sistema edukativu opta hela.
Makataka
Atu taka artigu simples ida-ne’e, ha’u hakarak aprezenta ideia hosi M. Alexandra ne’ebé dehan a educação especial faz parte de uma nova era da escola contemporânea. Afinal, ela é política pública imprescindível para que todas as pessoas tenham garantia do acesso às mesmas oportunidades. Por isso, o ambiente escolar deve ser um dos principais locais para que isso aconteça. Essa ideia ganhou muito espaço nas últimas décadas (M. Alexandra, 2022). Ideia ida brillante tebe-tebes, liuliu atu asegura katak kualker sistema edukativu ida iha mundu ne’e labele husik hela labarik ida iha kotuk, basá sira iha direitu hanesan ba asesu edukasaun ida-ne’ebé sira hakarak.
Iha ita-nia kontestu, ita konsta ona polítika edukasaun espesiál iha ita-nia Lei Baze Edukasaun nian. Kabe ba Ministériu Edukasaun atu haree no trata didi’ak asuntu ida-ne’e, basá ita iha duni ona nesesidade ba kriasaun edukasaun espesiál iha ita-nia rain. Ita-nia problema mak ita laiha dadus ida fiksu kona-ba estudante sira ema ho defisiénsia ne’ebé integra aan iha eskola normál sira.
Artigu simples ida-ne’e mosu atu dezafia mós peskizadór sira iha área edukasaun nian atu bele halo investigasaun kle’an liután kona-ba nesesidade estabelesimentu edukasaun espesiál no modu ne’ebé ita tenke opta bainhira Ministériu hakarak duni atu kumpre artigu 29 hosi Lei Baze Edukasaun nian.
*) Hakarek na’in nu’udar manorin ida iha Eskola Sekundária Jeral 12 de Novembru Dili no hela iha Manleuana.




