iklan

NASIONÁL, HEADLINE

Ramos-Horta: Pe. João Felgueiras nia domin no obra sei la mate

Ramos-Horta: Pe. João Felgueiras nia domin no obra sei la mate

Padre João Felgueiras. Imajen/Espesiál.

DILI, 04 Jullu 2026 (TATOLI)—Prezidente Repúblika, José Ramos-Horta, hateten Padre João Felgueiras fízikamente mak lakon ona iha mundu ne’e maibé nia domin no obra sira-ne’ebé nia husik hela sei la mate ka sei la lakon.

“Bainhira ami hasoru malu buat ne’ebé nia sempre preokupa mak edukasaun no ki’ak sira-ne’e. Triste tebes ita lakon ema ida fízikamente maibé la akon nia hanorin, lideransa, ita sempre ko’alia kona-ba edukasaun. Klaru la’ós Jezuíta sira de’it mak ko’alia edukasaun maibé Jezuíta sira mak edukasaun triste tebes,” Prezidente Ramos-Horta hateten ba jornalista sira hafoin persta omenajen ba maktoban Padre João Felgueiras iha rezidénsia Jezuíta sira-nian Taibesi, ohin.

Nia dehan, antes amu Joaõ hakotu ninia peregrinasaun ne’e, nu’udar belun no no nu’udar Xefe estadu sempre hasoru malu ho Padre João Felgueiras.

Biografia Badak husi Padre João Felgueiras 

Padre João Felgueiras, (Padre husi Misaun Jezuíta Portugés) moris iha Caldas das Taipas, Guimarães, iha loron 09 Juñu 1921, deside an hodi hili dalan hanesan bibi atan iha misionáriu Jesuíta ho idade 21. Nia hetan primeiru votu iha 1944, no ordenadu saserdote iha 30 Jullu 1950. Nia mai Timor-Leste iha loron 21 Janeiru 1971 nu’udar misionáriu, no halo votu ikus iha Amigo de Jesus iha 31 Jullu 1976.

Inisiu Misaun, Pe. João Felgueiras, nu’udar reitór semináriu menor entre 1971 to’o 1985, no mós okupa kargu eklesiástiku no hanesan padre ba kapelaun prizaun no ospitál sira iha tempu ne’eba.

Iha loron 13 Dezembru 1975, hafoin de bombardeamentu iha Seminário de Nossa Senhora de Fátima, Pe. João hamutuk ho kolega jezuíta kuaze lubun ida halai ba iha subar iha Dare.

Iha tinan 1975, bainhira Indonézia invade Timor-Leste, Padre João hamutuk ho padre José Alves Martins no irmaun Daniel Coelho de Ornelas deside atu hela iha Timor-Leste, no la fila ba Portugál.

Pe. João mós sai hanesan sasin ne’ebé akompaña di’ak tebes ba akontesimentu Masakre Santa Krús iha 12 Novembru 1991.

Durante okupasaun Indonézia, Pe. João kontinua hanorin língua portugés iha Externato São José, hanesan eskola ida-de’it, ne’ebé autoridade Indonézia rasik mak deside iha tempu ne’ebá.

Misaun edukasaun ne’ebé boot liu Pe. João Felgueiras halo, Misaun boot liu ne’ebé Pe. João halo iha nia moris tomak, mak sai hanesan fundadór ba Eskola Amigos de Jesus, ne’ebé funda ho ninia versaun primeiru, mak hanesan uma ida ho ai-hun balun de’it, ne’ebé ema Timor lubun ida bele aprende lian portugés iha tempu klandestina nian iha tinan 1999.

Iha loron 04 Fevereiru 2017, eskola Amigo de Jesus hetan kresimentu boot, hanesan valór pastorál padre jesuíta sira durante okupasaun Indonézia nian iha Timor-Leste.

Iha 2002, Prezidente Portugál Jorge Sampaio fó kondekorasaun “Grande Oficial da Ordem da Liberdade” tanba Pe. João luta atu preserva língua portugés iha Timor-Leste.

Iha Maiu 2016, Prezidente Taur Matan Ruak fó “Insígnia da Ordem de Timor-Leste”, hato’o nia dedikasaun nu’udar edukadór ne’ebé la kolen habelar siénsia ba jerasaun timoroan sira hotu.

Papa Francisco vizita Timor-Leste no fó omenajen espesiál ba Pe. João, hanesan Padre husi jesuíta ne’ebé idade tuan liu iha mundu.

Padre Felgueiras hela dook husi ninia rain-moris durante besik metade sekulu (50+ tinan) hodi serví povu Timor-oan ho dedikasaun tomak no fidelidade to’o rohan, ohin loron 03 Jullu 2025 termina ona Nia Peregrinasaun Moris Nian ho idade 105, iha Rai Doben Timor-Leste. Deskansa ho Pás Padre Pe. João Felgueiras.

Jornalista : Arminda Fonseca

Editór       : Cancio Ximenes

iklan
iklan

Leave a Reply

iklan
error: Content is protected !!