iklan

NASIONÁL, DILI, HEADLINE

Riak Leman re-eleitu ba Prezidente CCLN iha kongresu daruak

Riak Leman re-eleitu ba Prezidente CCLN iha kongresu daruak

Prezidente Konsellu Kombatente Libertasaun Nasionál, Vidal de Jesus “Riak Leman”. Imajen Tatoli/Francisco Sony.

DILI, 19 Dezembru 2025 (TATOLI)–Segundu Kongresu Nasionál Kombatente Libertasaun Nasionál (CCLN-sigla portugeza) durante loron tolu (17-19 Dezembru), eleje Vidal de Jesus ‘Riak Leman’ kontinua lidera CCLN ba períodu 2026-2030.

Iha kongresu daruak ne’e, hamosu pakote rua mak pakote A kompostu hosi José Somoxo (Prezidente), Custodio Belo “Alin Laek (I Vise Prezidente), Maria Paixão (II Vise) no Joaquim “Russo” de Fonseca (III Vise), ne’ebé ho votu hamutuk 49.

Enkuantu, pakote B kompostu husi Vidal de Jesus “Riak Lemak” (Prezidente), Majór Jenerál João Mirando “Aluc Descartes” (I Vise), Mario Nicolau dos Reis (II Vise) no Inês Maria de Almeida (III Vise), ne’ebé ho votu hamutuk 103.

Notísia relevante: CCLN realiza kongresu daruak ho tema “Unidos Para Desenvolvimento Nacional”

Veteranu ne’ebé mak vota hamutuk 156 husi totál na’in-158 (na’in-rua la marka prezensa). Kongresista maihosi Munisípiu 13 inklui ho Asosiasaun Feto Rezisténsia no Juventude Rezisténsia no Jerasaun Patriota.

Nune’e,  iha tuku 17:57 Otl, pakote ne’ebé eleitu simu kedas pose husi estrutura meza Kongresu Nasionál daruak.

Prezidente Administrasaun CCLN Eleitu, Vidal de Jesus “Riak Lemak “, agradese ba kombatente sira-ne’ebé fó nafatin konfiansa ba nia hodi lidera CCLN ba tinan 2026-2030.

“Ami nafatin servisu hamutuk hodi hadi’a buat sira-ne’ebé mak seidauk konklui iha ami-nia mandatu tinan hirak ba kotuk,” Riak Leman dehan.

Nia hatutan iha mandatu tinan lima mai sei kontinua programa ne’ebé sei seidauk halo hotu.

Iha fatin hanesan, Jenerál Reformadu Lere Anan Timur, hateten presiza haree asuntu kombatente tanba mosu problema barak.

Rezultadu kongresu daruak CCLN.

“Ha’u fó parabéns ba sira-na’in haat ne’ebé re-eleitua. Labele tinan barak iha organizasaun ida dala ruma ita hanoin katak organizasaun ida-ne’e ita-nia ona, ida-ne’e mak kuidadu. Kuandu ita tinan barak iha organizasaun ida ita monu ba abuzu poder, autoritarizmu no inkuerénsia,” Lere fó-hanoin.

“Ha’u dehan katak ha’u-nia irmaun Riak Leman ho Aluc Descartes ka sira-ne’e ha’u konfia tanba sira hakat sira-nia maluk hirak mak mate mai to’o iha-ne’e, sira sama sira-nia maluk hirak nia raan atu mai to’o iha ne’e. Tanba ida-ne’e mak ha’u fó ha’u-nia konfinsa 100% ba sira,” nia hatutan.

Aleinde ne’e, Veterana Filomena da Silva “Takaliman”, husu ba estrutura foun presiza hadi’a asuntu pagamentu no tenke fó-sai ona kona-ba fundu veteranu ne’e tanba ko’a dezde 2020 to’o agora hosi veteranu hamutuk 27.629.

“Servisu ida-ne’e ita tenke esforsu ona atu haree asuntu ne’e. Tanba períodu ida-ne’e ba daruak ona, katak atu ba tinan sanulu presiza hadi’a, labele husik problema butuk iha CCLN,” nia dehan.

Jornalista: Osória Marques

Editór: Xisto Freitas da Piedade

 

iklan
iklan

Leave a Reply

iklan
error: Content is protected !!