iklan

BOBONARU, MUNISÍPIU

IJT identifika kauza husi problema entre komunidade ho Hutama Karya

IJT identifika kauza husi problema entre komunidade ho Hutama Karya

Inspetór Jerál Traballu, Frederico Pereirra de Matos. Imajen Tatoli/Sergio da Cruz.

BOBONARU, 30 Abríl 2025 (TATOLI)—Inspesaun Jerál Traballu (IJT), foin lalais ne’e, halo inspesaun iha Bobonaru identifika kauza husi problema kona-bá komunidade aldeia Manu-Aman ho líder komunitária suku Tapo-Memo, postu administrativu Maliana, munisípiu Bobonaru halo asaun protesta kontra Empreza Internasionál Hutama Karya (HK) ne’ebé akontese iha tersa (15 Abríl 2025) liubá.

Notísia Relevante: Komunidade Nunura protesta PT Hutama Karya rekruta badaen husi Indonézia

Komunidade halo asaun protesta ne’e tanba deskonfia empreza HK rekruta traballadór na’in-10 husi Indonezía tama mai servisu iha projetu konstrusaun estrada Maliana villa pakote II lahó vistu traballu, no ema hirak ne’e maiória hanesan badaen ho ajudante tanba iha prátika sira halo fali servisu simples ne’ebé timoroan mós bele halo.

“Informasaun ne’e ami anota hela, ami mós halo hela inspesaun ba ida-ne’e hodi buka hatene loloos kauza ne’e, nusa mak hanesan ne’e. Ita-nia inspetór halo hela aproximasaun ho kompañia, ami buka hatene mais kle’an-liu hodi solusiona kazu ida-ne’e no fó mós faktu konkretu ba públiku.” Inspetór Jerál Traballu, Frederico Pereirra de Matos, informa ba jornalista sira iha Maliana, tersa (29 Abríl 2025) ne’e.

Bazeia ba aproximasaun ne’ebé inspetór delegadu Munisípiu Bobonaru ho ekipa halo foin lalais ne’e, parte empreza deklara no rekoñese katak traballadór estranjeiru hirak ne’e dupla mós ho servisu balun ne’ebé fasíl tanba atu aselera servisu ne’ebé presiza finaliza lalais.

“Tanba, momentu ne’e, sira mós tama iha feriadu naruk ba Idul-Fitri, kuaze semana rua servisu la la’o. Sira fila-fali mai no iha aspeitu balun ke sira-nia pozisaun prinsipál ne’e sira dupla tan ho servisu balun presiza aselera ne’ebé ke ita haree ho matan dehan katak ita Timor mós bele halo. Maibé, ida somente iha faze-oan badak ida para aselera prosesu konstrusaun rasik, maibé ami sei la nonook. Ami sempre fó hanoin ba sira, se kauza ida-ne’e por-intensaun, por sira-nia hakarak duni mak halo ida-ne’e, mak ita sei foti sansaun hasoru sira,” nia dehan.

Kona-bá asuntu viza, Inspetór Frederico esklarese normalmente kompañia atu rekruta traballadór estranjeiru sira tenke halo aplikasaun viza traballu husi imigrasaun, depois imigrasaun refere sira nia dukumentu mai IJTL, hafoin halo paresér ba fali Imigrasaun hodi emite vistu ba sira tuir pozisaun ne’ebé sira aplika iha sira-nia vistu ne’e.

Tanba ne’e, Frederico afirma IJT sei halo kontrolu rutina ba Empreza HK no traballadór sira iha terrenu nune’e labele akontese irregularidade ruma iha futuru.

“Ida-ne’e mak ami presiza klarifika, sira tama hanesan ilegál ne’e, ha’u lahatene sira tama husi ne’ebé. Ida-ne’e informasaun sira-ne’e ami mós labele tolan de’it, ami mós tenke tun ba haree para depois ita klarifika ne’e iha terrenu. Ami mós la nonook mós tun ba terrenu haree, loos duni na’in-10 ne’e viza laiha ka lae, tuir regra viza laiha ne’e kontra no sira bele deporta fila, ita bele kansela sira-nia servisu iha ne’e, ida-ne’e leí regula hanesan ne’e,” nia dehan.

Aleinde ne’e, Inspetór Frederico mós subliña despaxsu balun ne’ebé fó sai katak empreza só bele hatama traballadór estranjeiru ne’ebé mai ho abilidade tékniku ne’ebé di’ak, maibé servisu simples tenke fó traballadór lokál mak halo.

Nia reforsa, despaixu ne’e mós hateten katak kualker empreza ida atu mai halo servisu iha Timor tenke rekruta traballadór lokál mak boot-liu kompara ho traballadór estranjeiru.

“Ida-ne’e para fó benifisíu ba sira, servisu simples sira fornese ba traballadór lokál, agora se traballadór ba iha ne’ebá mak ladún servisu másimu, ladún fó produtividade di’ak, bele hakotu tiha kontratu, nune’e buka fali ema seluk mai prienxe. Tanba, dalaruma balun mai falta hela de’it,l isensa hela de’it, entaun servisu ne’ebé mak fó hela ba nia iha tempu servisu la konsege. Bele halo desizaun buka fali foun, maibé nafatin traballadór lokál,” nai dehan.

Antes ne’e, tékniku balun husi PT Hutama Karya Justifika razaun empreza uza traballadór estranjeiru tanba item servisu balun mak traballadór lokál labele halo, maibé promete sei enkaixa mós traballadór lokál iha ítem seluk.

Notísia Relevante: IJT halo inspesaun ba empreza Minarta iha Tapo-Memu

Jornalista : Sergio da Cruz

Editór        : Cancio Ximenes

iklan
iklan

Leave a Reply

iklan
error: Content is protected !!