DILI, (TATOLI) – Profesór Samba Nadya husi Senegal hateten, interasaun ativa entre profesór no estudante iha prosesu aprendizajen, importante.
“Fó aula la’ós hanesan misa”, Samba Nadya ba estudante sira iha nia aprezentasaun kona-ba: “Os fenómenos de hibridez dos autores do ensino-aprendizagem do portugés, língua estranjeira/segunda no Senegal” ba estudante sira, iha auditóriu Múzeu Rezisténsia Timor-Leste (AMRT), Kinta (23/3).
Bainhira hanorin estudante sira tenke fó oportunidade ba sira atu ko’alia no hateten sai sira-nia hanoin, katak nia.
“Fó oportunidade ba estudante aprende, fó oportunidade atu komunika, fó oportunidade atu sira husu no hateten saida mak sira hanoin mezmu kontra profesór nia hanoin, ita tenke rona. Ne’e ita (profesór) nia papel”, tenik.
Bainhira estudante ida hateten sai buat ruma eh koñesimentu ruma, dalaruma koñesimentu ne’e profesór sira mós seidauk iha.
Seluk, bainhira estudante ida halo sala, nu’udar profesór inklui estudante sira labele hamnasa, dezpreza ka interompe, karik nia ko’alia sala liliu bainhira aprende lian foun ida ne’ebé la’ós nia lian rasik, importante tenke rona no fó motivasaun.
“Fó valór ba koñesimentu alunu nian no tenta transforma koñesimentu ne’ebé alunu sira iha. Tanba ne’e, nesesáriu no fundamental profesór tenke hatene estudante nia nesesidade no hatene ho adekuadu sira-nia koñesimentu”, haklaken.
Profesór Senegalianu ne’e reforsa, planifikasaun aula no metodolojia hanorin profesór nian importante no tenke iha kooperasaun entre estudante no profesór sira, tenke rona malu.
Nune’e mós, tenke aproveita meius komunikasaun sira ne’ebé iha atu aprende no aprende nafatin la haree ba nível edukasaun tan edukasaun ne’e rohan laek.
Partisipa iha semináriu ne’e mak estudante sira husi Universidade Nacional Timor Lorosa’e (UNTL), Fakuldade Edukasaun, Arte no Umanidade (FEAU), Departamentu Formasaun Profesór, dosente sira no seluk tan.
Jornalista: Rafy Belo
Editora: Rita Almeida