iklan

EDUKASAUN, HEADLINE

Konstrusaun eskola asesível ba ema ho defisiénsia iha territóriu foin atinje 10%

Konstrusaun eskola asesível ba ema ho defisiénsia iha territóriu foin atinje 10%

Ilustrasaun asesibilidade infraestrutura públika ba ema ho defisiénsia. Imajen/Espesiál

DILI, 18 jullu 2024 (TATOLI)–Ofisiál Programa Edukasaun Inkluzivu no Advokásia, Jesuino Valente de Araújo, informa, konstrusaun eskola asesível ba ema ho defisiénsia iha territóriu foin mak atinje 10%.

“Kona-ba infraestrutura iha eskola sira barak tebes mak seidauk iha rampa no handrail ba ema ho defisiénsia atu asesu ho dignu seidauk iha asesível ba ema ho defisiénsia hodi asesu ho asesivel. Tanba tuir observasaun husi ekipa ema ho defisiénsia no husi Asosiasaun Defisiénsia Timor-Leste (ADTL) nia membru mós sempre kestiona ida-ne’e, haree ba pursentu ne’ebé iha ona asesível iha eskola, ita bele dehan foin mak 10% de’it,” Jesuino Valente informa ba Agência Tatoli, iha ninia knaar fatin, Mascarenhas, kuarta ne’e.

Iha fatin seluk, Diretór interinu Asosiasaun Halibur Defisiénsia Matan Timor-Leste (AHDMTL), Gabriel de Sousa, preokupa ba asesibilidade infraestrutura eskola nian mak sai problema ba ema ho defisiénsia sira no ida-ne’e la proteje ema ho defisiénsia sira, maibé hakarak ka lakohi ida-ne’e mak sai obstákulu maski ema ho defisiénsia sira nafatin iha obrigasaun hodi asesu ba edukasaun.

“Ami ema kondisaun defisiensia mós lakohi lakon asesu ba edukasaun. Tanba ne’e ami nafatin esforsu oinsá bele asesu edukasaun hanesan mós ema la ho defisiénsia sira. Ami hakarak rekomenda katak Governu presiza duni tau atensaun ba asuntu ne’e, tanba iha Governu IX Konstituisionál nia planu ne’e hateten fó atensaun ne’ebé hanesan ba ema ho defisiénsia no ema la ho defisiénsia sira. Tanba ne’e Ministériu Edukasaun tenke toma ba ida-ne’e.

Notísia relevante : PN rekomenda MOP tau atensaun konstrusaun infraestrutura asesível ba EhD

Hatán ba preokupasaun ne’e, Diretora Jerál Administrasaun no Finansa iha Ministériu Edukasaun (ME), Cecília Assis, hateten tuir Lei Orgánika 17/2023 setembru, iha Diresaun Nasionál ne’ebé trata ba asuntu ida-ne’e nia planu anuál orsamentu ne’e Ministériu Edukasaun tau ona osan hodi sosa materiál ba ema ho defisiénsia mak ekipamentu ba braille nian, headset ba defisiénsia tilun nian, ai-tonka ba sira-neʼebé lahatene la’o ne’e.

“Ida-ne’e iha 2024 ami halo ona akizisaun, ekipamentu hirak-ne’e balun sosa ona no balun hein sosa tinan oin,” nia dehan.

Tuir planu, ME sei loke sentru komunitáriu ba ema ho defisiénsia iha munisípiu Aileu, Dili, no Lautém, nune’e ema ho defisiénsia bele hala’o sira-nia formasaun no tinan oin sentru ne’e sei alarga ba Rejiaun Administrativa Espesiál Oé-cusse Ambeno (RAEOA) tanba iha rejiaun ne’e identifika ema ho defisiénsia barak.

“Ema ho Defisiénsia ita labele loke eskola ketak. Sira tenke hamutuk ho ema baibain tanba iha programa IX Governu Konstituisionál nia planu ne’e dehan nune’e ‘Acegurar todas as crianças e jovens tenho sejam ensino de qualidade independentemente da sua condições social e economia’. Tanba ne’e, ita fó prioridade ema hotu-hotu hanesan hodi asesu ba edukasaun,” nia tenik.

Tuir sensu tinan 2015 rejista ema ho defisiénsia hamutuk 38.318 no ba tinan 2022 kuaze rihun 40-resin.

Jornalista     : Osória Marques

Editora          : Julia Chatarina

iklan
iklan

Leave a Reply

iklan
error: Content is protected !!